El cinema clàssic part 1

                                                     

Representacions personals de pel·lícules antigues

El tema que m'he proposat és fer una revisió personal i totalment subjectiva del que és per a mi el cinema clàssic, en aquest grup de pintures dono a conèixer el que a mi em representen les grans obres dels anys 40, 50 i 60. Encara que em falta molt per a descobrir en el món del setè art; Però puc expressar unes paraules amb tota seguretat: Puc assegurar que les imatges de les antigues pel·lícules aquí esmentades en forma de quadres les he triat per què em transporten, m'emocionen i em fan sentir nostàlgia d'un passat que no l'he viscut i que em queda molt lluny.

Nostàlgia per què sé que uns resultats tant frescos i sincers com els que es donen amb les tècniques que es feien servir en aquelles dècades no es tornaran a repetir. Per a mi el cine en aquelles èpoques llunyanes va aconseguir molt més del que actualment s'aconsegueix, s'experimentaven i encara s'experimenten emocions sinceres i molt profundes amb només imatge i so, res d 'efectes especials i tècniques que llavors no existien.

El que m'interessa principalment és l'essència; quan miro una pel·lícula d'aquestes, poso les coses en context, lògicament perdono els errors que hi ha, els quals van quedar resolts anys després i valoro les coses segons l'any en que estan fetes. I el resultat supera de molt el que seria l'equivalent als nostres temps. (Amb això no vull dir que no m'agradi també el cinema actual.)

En aquest grup de quadres m'he interessat per generes com ara cine negre(film noir), drama, intriga i especialment el gènere "Thriler psicològic": (Que té com a tema central un enfrontament psicològic en comptes de físic en el que l'inteligència juga una gran importància.) el qual va fer un gran creixement gràcies al gran Alfred Hitchcock amb la pel·lícula Vertigo (1958) entre d'altres del mateix director, que van aportar un molt bon material perquè les pel·lícules modernes aconseguissin uns resultats tant genials.

Per explicar el que em transmeten totes aquestes pel·lícules, ho faria parlant dels jocs de càmera primitius, els clarobscurs impactants, les tècniques característiques de cada director i bàsicament l'essència; l'ànima que tenien totes aquelles pel·lícules a diferència de les més actuals.

Aquí cito algunes de les obres que per a mi han estat influents utilitzant la figuració. Més endavant el meu objectiu és aconseguir resultats més abstractes per què és d'aquesta manera quan m'adono que realment he representat el missatge de la pel·lícula en concret.

Per què si he estat capaç de realitzar una pintura totalment abstracta que estigui del tot inspirada en l'essència que m'ha pogut aportar la pel·lícula, el meu repte personal s'haurà complert. 

El meu objectiu principal és:

Amb una sèrie de quadres, explicar-me a mi mateix el que significa el tema triat. És una manera de veure's a un mateix per dins, i crec que personalment sóc capaç de fer-ho amb la pintura.

Per altra banda, és clar que busco un cert punt estètic i gratificant per al públic, lògicament, però penso que l'obra sincera d'un artista no ha d'estar condicionada per què hagi d'agradar o transmetre a la gent, sinó que el més important primer és que a tu mateix t'arribi la teva obra. Que per això es diu "obra personal."

-Per a explicar el que és realment una obra personal podria citar dos tipus de pel·lícules diferents:

Un seria el gènere: cine experimental, el qual no li interessa que arribi a molta extensió de públic sinó que a la poca gent que arribi, ho faci de manera plena i individual. (Un altre exemple molt clar seria el cinema independent o el cinema d'autor.)

Després podria citar el gènere: melodrama bàsic, el qual seria la típica pel·lícula comercial "Hollywoodiana" que pretén arribar a les grans masses de públic amb els desenllaços més típics i els plantejaments més clàssics que a tothom ja tenen acostumat.

Personalment em quedo amb la primera opció.

Proves  en petit format figuratives:

"Sunset Boulevard" 1950

Director: Billy Wilder

(No necessitàvem diàlegs, teníem rostres! )

Acrílic sobre tela 35 x 27cm

 

"Vertigo" 1958

Director: Alfred Hitchcock

(Una de les meves pel·lícules preferides)

Acrílic sobre tela 35 x 27cm

                                                                           

"Cat on a hot tin roof" 1958
Director: Richard Brooks
 Acrílic sobre tela 40 x 30cm

 "Irma la douce" 1963
Director: Billy Wilder
Acrílic sobre tela 40 x 30cm



"La televisió ha fet molt per la psiquiatria: no només ha difós la seva existència, sinó que ha contribuït a fer-la necessària"

(Alfred Hitchcock)