La creació d'Adam és un fresc que hi ha al sostre de la Capella Sixtina, pintat per Miquel Àngel cap a l'any 1511. Il·lustra l'episodi bíblic del Gènesi en el qual Déu li dóna vida a Adam, el primer home (segons la tradició bíblica). Cronològicament és el quart dels panells que representen episodis del Gènesi al sostre d'aquesta famosa capella, va ser dels últims a ser completats i és una de les obres d'art més apreciades i reconegudes del món.
Déu és representat com un home ancià i amb barba, envoltat amb una túnica de color púrpura, la qual comparteix amb uns àngels querubins. El seu braç esquerre envolta una figura femenina, normalment interpretada com Eva, qui no ha estat encara creada i en sentit figurat, espera al cel que se li atorgui un lloc a la Terra. El braç dret de Déu està estirat, per impartir l'espurna de vida del seu propi dit al dit d'Adam, que el seu braç també està estirat igual que el de Déu. És famós el fet de que tots dos dits estan separats per una distància mínima.
En aquesta interpretació a escala 1:5 del fragment de la creació d'Adam, he fet algunes variacions: en primer lloc el fons: és un fons no terrenal, el qual es podria entendre que es troba a dins d'un somni o més aviat, seria un paisatge creat pel subconscient, les figures estan sospeses a l'aire, com les dels quadres sobre els somnis de Salvador Dalí, els quals deia que cap figura ni element tocava al terra per què es tractava d'un somni. I en segon lloc, i la part per a mi més important, és la part on al fresc original s'entén com a "núvol" d'àngels querubins que envolten a la figura que representa Déu. He volgut fer una mena d'al·legoria al rerefons que té aquesta part:
Se sap que Miquel Àngel, com Leonardo Da Vinci, es dedicava a disseccionar cadàvers d'amagat per a estudiar-ne l'anatomia. En el cas d'aquesta imatge, es creu que l'artista volia mencionar la silueta d'una dissecció d'un cervell humà, ja que s'ha comprovat que totes les parts importants del cervell i del cerebel apareixen mencionades en forma d'àngel querubí o simplement formant part de la composició com a línies. El pintor volia explicar que l'intel·lecte era donat per Déu a l'home amb aquesta insinuació del cervell. I aquí és on he transformat aquesta intuïció d'una silueta amb un cervell humà, portant als nostres temps la idea del gran artista del renaixement.
"La creació d'Adam"
Acrílic sobre tela
143 x 70 cm
"És evident que existeix un disseny, però l'artista fon aquest disseny i la forma amb tanta naturalitat que la forma, el disseny i el color són només les pedres amb les que es construeix l'estructura emocional"
Edward Hopper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada