Sembla ser que les formes comencen a quadrar amb el seu fons. Buscant un equilibri, es col·loquen les unes al costat de les altres, deixant distàncies mínimes entre elles, i sense voler robar-se el protagonisme.
Estableixen un diàleg sense alçar massa la veu; no volen cridar gaire l'atenció. Però fan bé la seva feina, es complementen entre si, i conviuen en harmonia.
El groc el considero un color agut, estrident. I encara més si comença a transformar-se en verd. Però si aquest es complementa amb el groc ataronjat, es crea una integració que suavitza les dues bandes. El resultat és suau però sense deixar de desprendre molta vida.
Absència de símbol
Acrílic sobre tela
130 x 81cm
"La gent creu en tot aquest assumpte de les esglésies; és un mite absolut, però aquesta és la seva seguretat. Trobo doncs, seguretat en una creença, en algun comportament neuròtic, per què comportar-me neuròticament també és una forma de seguretat (...)"
Fragment d'una conferència de Jiddu Krishnamurti, Saanen, 1972.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada