Vampyr - der traum des Allan Grey

Exercicis d'expressions a partir d'una obra mestra dels anys 30. Aquesta pel·lícula és una adaptació força lliure de la novel·la gòtica "Carmilla" de Joseph Sheridan Li Fanu; publicada al 1871, 26 anys abans que la famosa "Dràcula" de Bram Stoker. 
Aquí interpreto doncs, fotogrames de la primera cinta amb so que va realitzar el danès Carl Theodor Dreyer com a director (pel·lícula amb molt poc diàleg, ja que a Dreyer l'arribada del cinema sonor no l'hi va agradar gaire.) 

La grandesa d'aquest personatge era que violava totes les lleis i sortia dels patrons de cinema convencional. 

D'aquesta manera mai va tenir èxit comercial en vida, però la fama la va trobar dins del cinema de culte, creant escola per a les dècades futures.

És una estranya pel·lícula de terror, diria que és el terror en estat pur. La confusió s'apodera de tota la cinta i no hi ha actors professionals, la trama és surrealista i passen coses inexplicables. La fotografia és increïblement cuidada, així com la banda sonora; i el resultat aconsegueix ser diferent que a l'expressionisme alemany normal. Aquesta obra, personalment em resulta més profunda que les pel·lícules de terror més conegudes, l'impacte emocional que crea es clava més endins, ja que tracta el vampirisme amb un punt de vista curiós, amb un toc, diria, al·lucinogen. Un tipus de pànic el qual penso que s'ha anat perdent amb els anys. 

Es pot percebre una intenció especial d'aconseguir alguna cosa diferent. Una manera personal d'explicar la incertesa d'un lloc, un ambient o d'una situació desconeguda que actualment no sabríem ni com agafar-nos-hi. En resum: una obra d'art.

 "Jan Hieronimko"

tinta xinesa sobre paper

11,5 x 15,5cm 

"Sybille Schmitz, psicosi "

tinta xinesa sobre paper

11,5 x 15,5cm

"Sybille Schmitz, psicosi II (esbós)"
tinta xinesa sobre paper
15,5 x 23cm

"Jan hieronimko II"
tinta xinesa sobre paper
15,5 x 23cm

"Julian West"
tinta xinesa sobre paper
11,5 x 15,5cm

"Rena Mandel" 

tinta xinesa sobre paper

11,5 x 15,5cm

 

 "Sybille Schmitz, post-psicosi"

tinta xinesa sobre paper

11,5 x 15,5cm

"Es gibt kein kind hier"

(No hi ha nens per aquí)

Aquarel·la i llapis sobre paper

15,5 x 23cm 

Reflexió sobre les emocions: Després de ser pionera, l'emoció pura es degrada fins que en surt alguna altra que fa la funció de renovar. Una pel·lícula molt passada de moda pot despertar emocions noves en l'actualitat. Emocions que sense el coneixement i l'experiència actual no es podrien haver estimulat en el moment en què va aparèixer aquesta.

"El monstre número cinc fa més por que el monstre número un milió u, encara que el primer sigui un monstre d'estar per casa i el segon hagi costat milers de dòlars en efectes especials.

Una cosa semblant es podria dir de la velocitat. Els primers viatgers amb tren de vapor van descobrir un sentiment nou: el vertigen horitzontal. Seixanta quilòmetres per hora no és una velocitat humana. S'aferraven al seient i es recalcaven al respatller. Segurament els sotracs contribuïen en la sensació trepidant. Però poseu-me els mateixos sotracs, dupliqueu-me la velocitat i allà em tindreu, mirant distret el paisatge o llegint un llibre, tranquil·líssim i  còmodament arrepapat. Per reviure l'aventura del pioner, hauré d'augmentar la seva dosi ¿potser dos-cents quilòmetres per hora? ¿potser tres-cents? ¿Cinc cents? (...)

L'emoció és el moviment del sentiment així com el vent és el moviment de l'aire. L'aire es vicia si no es mou i la sensibilitat es rovella si no s'emociona. Però l'agitació destrueix el moviment per què li arrenca la direcció. I si la sensibilitat només s'emociona a través de la màquina agitadora, si només sap imitar i mirar-se el melic, s'aïlla i es podreix com l'aire en un carrer hermètic."

Fragment del llibre: "Imagina un carrer"

Guillem Sala Lorda